Un dels exemples més poderosos, més lluminosos, de com recuperar un patrimoni propi, oblidat durant massa temps en el territori entre La Saïdia i Campanar. El vell taller de Carlos Gens que, amb el pas el temps, va evolucionar en factoria de bombes hidràuliques. Un projecte industrial que, des del seu origen, va apostar per la sensibilitat i el gust per l’espai. Gens i el seu soci, Rafael Dalli, anaren a buscar a Cayetano Borso di Carminati, un arquitecte amb una visió privilegiada que va establir les coordenades de com havia de ser un edifici industrial a la perifèria de la ciutat, integrant la funcionalitat dels treballadors amb un discurs estètic rellevant.
El declivi de les manufactures va comportar, com a conseqüència, la mort de l’edifici. Una llarga agonia fins que el 2014, l’incendi de part de les instal·lacions va encendre una llum: la Fundació Per Amor a l’Art va adquirir l’edifici i el va rehabilitar com a espai museístic, com a centre de la pròpia fundació, dotant-li d’àrees significatives com la que acull el restaurant Ricard Camarena.
El treball de recuperació estigué comandat per l’estudi de Ramon Esteve (amb Eduardo de Miguel com a arquitecte de la rehabilitació i Annabelle Selldorf com a arquitecta museística), posant en relleu l’essència històrica del conjunt. Un centre d’art de primer nivell que serveix, també, per a interpretar el passat dels marges de la ciutat.
