Dos artistes, però també dos artesans, Raquel Vidal i Pedro Paz, han fet d’un antic safareig de cotxes automàtic -el primer de València- un laboratori per a la creació als peus del Carrer Puerto Rico. Un lloc obert i híbrid dissenyat per a l’experimentació, per a reflexionar entorn de la ceràmica i la joieria.
 

Seguint la màxima que els nous nous parteixen d’espais antics, Raquel i Pedro van decidir que la seua entrada amb ‘canoa’ no havia d’esborrar el rastre del vell safareig, sinó que li rendirien homenatge, deixarien al descobert el seu passat. Una manera respectuosa d’afegir capes a la història sense ocultar el que va haver-hi abans. El seu procés, com ells insisteixen, és lent, però està ple de remolins. Les seues matèries primeres fonamentals són el fang i el metall.

La vinculació entre joieria i ceràmica no és casual ni producte d’una suma d’interessos. Es deu a un ‘matrimoni’ fundacional, un dels diàlegs més habituals durant la història de les nostres societats. La manera, manifesten, “de comprendre als nostres avantpassats, d’acostar-nos a ells, d’experimentar de forma més pròxima, com sentien els materials i les formes”.

Encara que ella és d’Almeria i ell de Galícia -antípodes invertides-, van trobar a València un bon recipient des d’on fer créixer el seu pla, tan fet a mà.

Canoa Lab
Canoa Lab