Per a definir què és la Mina potser seria més senzill començar pel que no és. En el seu nou ús -assentat baixa la idea de generar noves idees en edificis antics- és un espai de vincles comuns on el treball compartit s’entremescla amb que un cap de setmana pugues assistir entre les seues taules al millor festival de fanzines de la ciutat.
Però també és la memòria depositada sobre 300 metres quadrats i sostres d’altura impossible que va acollir un antic casino republicà del Carmen, un vell taller de disseny de moda… I és la idea repleta de valentia de les seues artífexs, Carmen Fuster i Maria Gras, per reafirmar el seu ideal: hi ha lloc i hi ha un perquè per a les proposades mestisses que busquen trencar el gruixut mur d’accés que separa a la gent jove de les estructures de la seua pròpia ciutat.
