La Pèrgola, més que un bar sagrat de la ciutat, és quasi un estat d’ànim. On berenaven els alameders, on s’acollia la ciutat sota la placidesa del sol de primavera. També on, generació rere generació, s’ha conservat el costum sa de prendre’s un superbombón (l’entrepà totèmic de la casa) al llarg de la seua barra, convertida en una òrbita metàl·lica.
És habitual veure a una València desinhibida homenatjar la vida a la seua terrassa mentre els germans Juan, David i Carlos viatgen a la velocitat de la llum d’una taula a una altra. En una d’aqueixes taules, potser pots veure a Paco Roca dibuixant el temps. Potser apuntar-se a una xarrada que arregla la vida urbana.
Potser, tan sols, recrear-se en els seus tovallons, una obra magna del disseny de bar. Com ho és la pròpia pèrgola feta *cocinita, quasi un satèl·lit al costat del planeta principal Celebrem!
